"La Jonda". La meva Ítaca?

La Jonda es un lloc imaginari on anava a jugar sol quan era petit. Ningú, mai, ha sabut que volia dir quan de sobte deixava el que estava fent i deia, "m'en vaig a la jonda". Es el meu secret.

30 de gener 2007

IDENTITATS


Aquesta entranyable imatge pertany a una de les icones sentimentals de la meva infantesa.
Per un nen com jo, que creixia en l'etapa més dura de la dictadura, quan les manifestacions culturals del nostre poble estaven prohibides, l'aparició dues vegades l'any, Corpus i Les Santes, d'una colla de Gegants, acompanyats per uns nans entremaliats i juganers, va donar peu a fer-me sentir que pertanyia a una tribu diferenciada de l'oficial.
Les lliçons sobre el terreny que la meva família m'anava donant, va conformar la meva identitat, que per cert, també porta barretina.

Etiquetes de comentaris: ,

1 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici