Una nissaga modesta i honrada.

IDENTITATS

Aquesta entranyable imatge pertany a una de les icones sentimentals de la meva infantesa.
Per un nen com jo, que creixia en l'etapa més dura de la dictadura, quan les manifestacions culturals del nostre poble estaven prohibides, l'aparició dues vegades l'any, Corpus i Les Santes, d'una colla de Gegants, acompanyats per uns nans entremaliats i juganers, va donar peu a fer-me sentir que pertanyia a una tribu diferenciada de l'oficial.
Les lliçons sobre el terreny que la meva família m'anava donant, va conformar la meva identitat, que per cert, també porta barretina.

Reflexió enfebrada.

De que serveix ser lliure si estàs sol en una illa deserta i et moriràs de gana si no ve ningú a rescatar-te?
I si ve un i et rescata peró t'imposa una determinada conducta que coarta la teva llibertat?

Val més morir pels teus ideals?
I ha llibertat quan estàs mort i ningú s'enrecorda de tu?